Algú dirà que tenim problemes més immediats, i segurament no li faltarà raó. Pero ausades que, sense desmeréixer dilemes més acuciants, el nom de la terra a on u ha naixcut no és qualsevol cosa.
Ve la qüestió al cas perque ahir l’Ajuntament de Valéncia en ple, en el vot favorable de Compromís, PSPV i Valéncia en Comú i la connivència abstencionista de PP i Ciutadans, aprovaren solicitar l’oficialitat de la denominació ‘València’, en e oberta, a pesar de que la pronunciació general en tot el domini llingüístic valencià, actual i antiga, és en e tancada, com reconeixen tots els gramàtics de qualsevol tendència (incloent els de la AVL).
El perqué d’esta contradicció ortogràfica, recalcitrantment perpetuada pels gramàtics anexionistes, d’accentuar oberta una vocal que és tancada –banalisant una norma, la de diferenciar gràficament vocals obertes i tancades, que es torna aixina inservible i inútil– té un motiu tan sorprenent com aborronant: com en català i en balear eixa lletra es pronuncia oberta, els valencians hem d’escriure el nom de la nostra terra i de la seua capital com el pronuncien ells i no com el pronunciem nosatros. La costum implantada durant décades d’ensenyança alienant i el desconeiximent de no pocs valencians sobre qué és una vocal oberta –de fet, el desconeiximent de saber parlar valencià– fa lo demés. Aixina, si se’ls pregunta sobre el particular, molts juraran i perjuraran que en valencià Valéncia és València, mes que no sàpien contar fins a vint en la llengua de Sant Vicent Ferrer.
La llàstima és que açò és la crònica d’un desenllaç anunciat. D’anys perduts en els que es podia haver resolt la qüestió satisfactòriament. Ya Miquel Adlert, en la seua obra ‘En defensa de la llengua valenciana’, de 1977, posà l’accent (mai millor dit) a on tocava. Anys més tart, i en concret el 21 de giner de 2005 –¡fa onze anys, senyors, i els responsables de llavors continuaren governant fins a 2015!– Lo Rat Penat solicità formalment a la corporació municipal i a la provincial, les dos regides pel PP, “l’aprovació oficial a tots els efectes del topònim ‘Valéncia’, en l’accent tancat o agut sobre la vocal tònica de la segona sílaba”. La Secció de Llengua de la RACV, en el pare Costa al cap, feu lo propi de manera simultànea. Uns pocs mesos més tart, el mateix Jordi Colomina, acadèmic de la AVL, afirmava que “l’adopció de la grafia Valéncia, coherent en la pronunciació unànime valenciana (...) enfortiria l’autoestima dels valencians envers la pròpia varietat”. La callada dels valencianíssims governants del PP fon tota la resposta. I ací tenim el resultat.
En la mà de la AVL està resoldre el desgavell. Com la mateixa acadèmia establix en la seua producció normativa, “és convenient fixar gràficament la denominació viva i consolidada per l’us dels parlants que en tenen un coneiximent directe”. ¿Seran coherents? ¿O seran polítics?
Publicat en Las Provincias l'1 d'abril de 2016