Obduli Jovaní Puig

Publicat per oscar el Dissab, 23/02/2013 - 22:20.

Autor/s de l'artícul:

Hem perdut una clara veu del Maestrat, que sempre feu valenciania. Fidel a lo que la llengua de sos pares li manava, encara volgué complir la petició que li fera Maria Jesús, la Presidenta de la AELLVA, obrint l’any en una llectura seua, la tanda de la TERTÚLIA TALLER DE PROSA, en la corresponent al segon dilluns de giner. ¡Pobre! Mes que havia pegat un bac baixant del bus, i encara en sanc en les mans, no li mancà l’ànim, sobreponent-se i llegint. En veu trencada, pero llegí, i nos sonaren a mel la retafila de monosílaps, ben versats, per millor lligats a l’argument. L’última lliçó.

—Està major, pero valent —comentàrem, al temps que el deixàrem en l’auto de Ricart cap a casa.

Al sendemà preguntàrem a la muller i ya estava en "lo carrer”, com sempre digué ell, en son parlar santmatevà. Bona senyal. I per la vesprada charràrem de que havia anat a l’ambulatori i de les enrònies i alifacs que van sorgint. "¿La bona veritat? —ell reptava en gallardia— ¡Que estic sentenciat!" I era el modo de fer-nos entendre que el remat és per a tots els mortals inexcusable i que, per això, convé viure sense por.

Quins sucosos escrits havia publicat en Las Provincias, com sonora fon la pròpia veu des del Micalet en el ABC, diari en el que fon peça clau ací en Valéncia. ¿Quí tenia en son cap més vocabulari valencià? Difícil superar-lo, com en tanta història vixcuda en les penalitats de guerra, com ben espigolada sempre i millor tractada en sos ensajos i columnes.

Pero si tragué punta a la crítica, a la fel de l’ironia sempre li guanyà l’inteligència del seu sentit de l’humor i per supost la bonhomia. Hui que me trobava en Castelló i que al passar per Burriana planejava un pròxim almorzar fent trio en Garcia Ferrada, com acostumàvem, la mala nova que mai s’encanta, m’arriba immisericorde. Mes pense que al remat, dels tres, segur que ara tu, Obduli, eres el més content, en vore lo que ací nos queda per pelar. La pena, en la solitut, sí, majorment per a la teua muller, qui formant un gran equip anà criant als fills i ara gojava en tu dels nets. Sí, confessa que eren ells, quan et trobaves fart de tot, l’única eixida. I per això també ara sabràs charrar-li al Pare de ses gràcies.

Els valencians podem trobar-lo llegint en L’Alqueria d’El Piló i en tants escrits contats, Violes, Englantines, flors i serpentines, versos premiats del Roïç de Corella, columnes, rèpliques i sentències, sempre directes i sucoses, sense fofes pretensions, pero doctes, informades i concloents. ¡Che, d’advocat i lletraferit!

Valéncia pert una veu clara. Preguem per ell.