.png){kind=small}
 Josep Maria Guinot naix en la localitat d'Artana (la Plana Baixa) en 1907. Ya als nou anys és seminariste en Artana, i després ingressa en el seminari de Tortosa, ciutat en la que transcorregué tota la seua joventut. En eixa época envià als Jocs Florals de Borriana un artícul escrit en llengua valenciana. En Tortosa fon corrector de qui més tart fora el Cardenal Tarancón. Als 21 anys ya era Doctor en Teologia. Més tart es llicencià en Filosofia i Lletres i en Filologia. Dels dotze anys que durà la carrera de teologia, dèu els passà en Tortosa, a on se llicencià i dos en Valéncia, a on se doctorà. Als 22 anys canta missa per primera volta, tenint que demanar una dispensa, puix no es podia fer fins als 24 anys. Acodia a les Tertúlies del Cassino Antic de Castelló, rebia revistes en francés i li agradava la llectura de llibres de filosofia, noveles i tot tipo de revistes. Superà la defensa de la seua tesis doctoral, recomanant-lo el jurat al Bisbe de Tortosa, el qual volgué que fora el seu capellà, càrrec que rebujà. En Valéncia realisà el bachillerat per lliure en l'Institut Lluís Vives i la carrera de mestre. En acabar la carrera de magisteri se'n va a Barcelona, junt en part dels seus germans, els quals arribaren a tindre càrrecs de rellevància. En Barcelona és mestre de pàrvuls, al mateix temps que estudia Filosofia i Lletres, Secció de Romàniques, en l'universitat de Barcelona. Més tart, en l’escola de Santa Maria del Mar, eixercí com a mestre fins a arribar la Guerra Civil. Acabada la Guerra Civil torna a Castelló i li nomenen vicari de l'iglésia de la Trinitat, destacant en ella per la seua llavor en la catequesis, i compaginant-la en l'ensenyança en l'institut de Castelló. Obté les càtedres de Religió i de Llatí. Peça clau en la creació del bisbat de Sogorp-Castelló, intercedix sobre este tema davant la Conferència Episcopal i la Santa Sede, en contra dels interessos del bisbat de Tortosa. En 1960 aprovà unes oposicions i accedix a una plaça de catedràtic de llatí en la ciutat d’Albacete, a on viu durant tres anys la cultura de l'época. Guanya una atra oposició per a Barcelona, destí que després d'un any permuta per Castelló. Des de 1964 donarà donarà classes en l'Institut femení de Castelló, fins a l'any 1977, en el qual al complir 70 anys deixa les seus funcions docents, dedicant tots els seus esforços a la defensa de la cultura valenciana. Des de 1977 a 1982 publica artículs tots els dumenges en el diari Mediterráneo de Castelló. En 1982 participa en les reunions d'oficialisació de l'Ortografia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, la qual, en el mateix any el nomena membre agregat de la Secció Filològica, a on ha colaborat prolíficament, destacant la seu obra sobre fonètica i gramàtica. En 1982, junt a Insa Ten, idea l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló, reunint al catedràtic de grec En Víctor Bort, a l'historiador Gascó, a En Lleopolt Penyarroja i uns atres, per a constituir dita Associació Cultural de Castelló, presidint-la durant molts anys i ostentant posteriorment la presidència honorifica de la mateixa. En 1999 guanya el 2on Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, otorgat per l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. En 2003 és nomenat acadèmic de número de la RACV. Mor en Castelló de la Plana en l'any 2005
Obra
|
|||
English
Español