Associació d'Escritors en Llengua Valenciana

En primer lloc l'agraïment a la Cardona Vives i la cordial felicitació a tots els companyers premiats. Sincerament he pensat el perqué d'este reconeiximent i només em ve al cap que hajau volgut recompensar en mi un fet tan natural com ser un valencià normal i íntegre, a voltes una miqueta aspre si voleu pero sempre obert i coherent...; soc conscient que la coherència no està massa de moda i a voltes pot trencar velles amistats com es trenca el vol d'un colom roquer, pero yo la veig com a necessitat indefugible i tinc, tenim la sòrt d'haver pogut conviure i deprendre en persones i entitats que sobreïxen per ser autèntics Referents d'eixa coherència en el bon fer, ací ve be recordar que “per les obres els coneixereu”.

Mamprendré per En Joan Batiste Cardona i Vives, religiós reconegut i valorat inclús pels més durs contraris; nos deixà un preciós novenari a Ntra. Sra. Del Lledó, l'escultura a Jaume I, va promoure i sufragà obres en Santa Maria; ajudà als pobres i desamparats..., fon nomenat fill predilecte de Castelló en 1885.

Bernat Artola i Tomàs i el seu ric poemari acostante-se a Ausias March.

Salvador Guinot Vilar, escritor en grans obres a l'entorn dels nostres clàssics, u dels seus seudònims era “Perot de Granyana”.

Francesc Almela i Vives, lliçó magistral excelentment documentada en “Valéncia i su reino”.

Gaetà Huguet Breva, enamorat propagador de la llengua valenciana, gran amic de Constantí Llombart i del Pare Fullana, creà els Jocs Florals en l'Alcora i Llucena, fon el mecenes del concurs d'himnes valencians que guanyà “Vent de Ponent” escrit en les normes de Fullana en 1914, fundà “Veu de la Plana” en 1916 seguint també l'ortografia de Fullana.

Mossén Lluís Alcon i Edo, en qui vaig tindre la sòrt d'estudiar per al curs de professorat en Lo Rat Penat, primer en Roseta i en acabant en Toni Fontelles; la seua senzillea no permetia endevinar que sabia prou més que tots nosatres, junt al pare Alminyana feu un gran treball per a la publicació dels texts llitúrgics en bon valencià.

Mossén Josep Mª Guinot i Galan, l'humil religiós, home sabi en Estudis teològics i filològics; Rondalles, la Gramàtica Normativa de la Llengua valenciana editada per Lo Rat Penat en 1987, la qual tinc dedicada com molts de vosatres, més l'eixemple que fon d'humanisme cristià. Tots ells, i me'n deixe molts, d'ací, del rovellet de l'ou, de terres valencianes de Castelló.

Coherència com la del Pare Fullana, justament renomenat filòlec i titular de la 1ª Càtedra de Llengua Valenciana, instituïda en l'Universitat de Valéncia en giner de 1918, dèu anys de classes dos voltes per semana fins que la suprimí la Dictadura de Primo de Rivera; com la de Julià Sanvalero Aparisi, catedràtic i decà de la RACV en el seu documentat “Poble, Cultura i Llengua”; com la de Josep Boronat Gisbert en “Pomell de valencianitat” o la de Josep Alminyana Vallés en el seu jagantesc “Crit de la Llengua; com la de Miquel Adlert Noguerol en el seu “En defensa de la llengua valenciana, perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla”; en l'obra completa del poeta Xavier Casp qui sabia parlar-los del “nou testament” o el retorn a la fidelitat valenciana, als que només volien recordar-li l'antiga germanor en els veïns del nort quan ningú mostrava desijos d'absorció per suplantació; o dels bons treballs de Emili Miedes Bisbal qui nos ha deixat recentment; sabeu ben rebé que no acabaríem de donar noms i obres de grans valencians del Sénia al Segura.

Quan vos parle de trellat, esme, sensatea, coneiximent, juí, enteniment, raó, etc., la voldria també per a totes les entitats que defenem lo mateix respecte a l'identitat de la genuïna llengua valenciana dins del diasistema occitanorromànic; Lo Rat Penat, El Grup Cultural Ilicità, El Piló de Burjassot, la Cardona Vives de Castelló, l'Ateneu Cultural Paterna, l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, el Grup d'Acció, la Plataforma Jovenil, Valéncia Universitària, el Colectiu Fullana, les recents Convenció Valencianista o Germania Valenciana i un llarc etc., no hi ha llògica en eixa anarquia-acràcia-desori o desbarat cap a l'actual accentuació aprovada, com la 1ª i la 2ª, per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana; en som molts els qui les hem seguides totes respectuosament, només per vindre del nostre Referent Llingüístic; hem d'entendre, per damunt de vanitats, personalismes o puntuals desencontres, que estem fent-los el joc als autèntics “secessionistes antivalencians”, als que treballen i cobren per a Arrasar Valéncia Lentament, sigles de la AVL com tots sabeu; encara aixina seguim oberts a l'esperança d'un pervindre netament valencià. 

Vos dia a primeries que “per les obres els coneixereu”, crec ben de cor que cada entitat ha de fer una fonda reflexió per a trobar el camí de l'unió, l'únic que pot dur-nos, junts, cap a una revalencianisació que nos acoste a engrandir la benvolguda Pàtria Valenciana, tan trossejada, qüestionada i desijada a lo llarc dels temps per gents de Ponent i Tramontana. No conec a un millor personage històric que el morellà Francesc de Vinatea per a demostrar lo que podem conseguir els valencians, units. 

Gràcies per la vostra atenció.