.png){kind=small}
Tal dia com hui de 1915 vingué al món Francesc Xavier Casp i Verger. Cent anys del naiximent d'una de les figures senyeres de la valencianitat. Aprofitant el recort de sa vida i de sa obra, dedicades a la llengua i la pàtria valenciana, vos convidem a rellegir l'entrada que li dedicàrem fa cinc anys en motiu de la rotulació d'un carrer del Cap i Casal en el seu nom, punchant ací. Al chicotet recull de poemes que s'arrepleguen en dita entrada, hui n'afegirem, en son recort, un atre més: una cançó de breçol que fon magistralment musicada per Vicent Savall. Un dia
floria
la rosa
millor,
fent mossa
en ma vida
ferida
d'amor.
Va tindre
de vindre
creada
dins meu
i, alada,
ser lliure
pel viure
ya teu.
Les fulles
més rulles
es feren
de mel,
puix eren
el signe
benigne
del cel.
I juntes,
conjuntes,
formaren
ton cos,
i amaren
la norma
que és forma
de l'os.
I a l'hora
tot plora,
tot canta,
tot riu,
fent santa
la pura
clausura
del niu;
que és bresca
que, fresca,
s'ajorna
pel sol
i torna
més bruna
la lluna
que et vol.
La merla
emperla
poemes
puerils
en temes
concisos,
feliços,
subtils.
I el pare,
la mare
i el tracte
dels dos
som l'acte
tendríssim,
dolcíssim,
gojós.
Els àngels
i arcàngels
t'estenen
la nit
i estrenen
el vindre't
a tindre't
dormit.
¡Cóm calles!,
parpalles
gruixudes
de sòn,
vençudes,
fan l'ala
de l'"hala
nonon";
preàmbul
noctàmbul
que afina,
i et fa:
"Nanina
nanana
nanana
nanà".
Xavier Casp i Miquel Adlert, junt a la torre de Paterna
|
|||
English
Español