.png){kind=small}
Juny 2012 |
Els mesos de maig i juny se caracterisen per concentrar les gales d'entrega dels premis lliteraris i cívics de quatre entitats culturals valencianes: El Piló de Burjassot, la Tonico Sansano d'Elig, la Cardona Vives de Castelló i l'Ateneu Cultural de Paterna. En totes elles han estats presents els associats de la AELLVA, tant institucionalment com en la nòmina de premiats.
El dia 26 de maig, el Grup Cultural Ilicità "Tonico Sansano Mora" feu entrega de les seues tradicionals Palmes Dorades, en la seua edició número XXXII. Els premis a l'Ilicitanisme foren per a la Fundació Pascual Ros Aguilar, per a l'ex intendent en cap de la Policia Local d'Elig, Jesús Andreu, i per al jove nadador paralímpic Luis Paredes. Les Palmes Dorades al Valencianisme correspongueren a Acció Regne de Valéncia, Joan Benet Rodríguez, i Òscar Rueda, vocal de la Junta de Govern de la AELLVA; pots llegir ací el seu discurs.
Els premiats en les Palmes Dorades, junt al president del Grup Cultural Ilicità, Josep E. Rico Sogorb A continuació, el dia 1 de març, tingué lloc la gala d'entrega dels Premis Fadrí de l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló. El Premi a la millor obra sobre Temàtica Valenciana fon per a Joan Benet Rodríguez, mentres que els premis Fadrí foren els següents: l'Associació Cardona Vives, per a Alfredo Viciano; el Prensa Independent, per a Josep Puchades; el Vinatea, per a Enrique Vicedo; el Llibertat d'Expressió, per a l'Associació AFAVIR; i el Josep Mª Guinot a les Lletres Valencianes, per a Aureli López, President d'Honor de la AELLVA; pots llegir ací el seu discurs.
El nostre President d'Honor, Aureli López, junt al President de la Cardona Vives, Gonçal Romero, i uns atres guardonats Per últim, el sopar d'entrega dels XI Premis Lliteraris de l'Ateneu Cultural de Paterna tingué lloc el dia 15 de juny. El Premi Roberto Salvador Moros, al millor poema de composició i tema lliure escrit en llengua valenciana fon per a Ampar Cabrera i Sanfèlix. Uns atres premis foren: l'Accèsit al Roberto Salvador, per a Vicent Ramon Calatayud; l'Andreu Barberà, per a Nelo Navarro; el Germandat de l'Ecce Homo, per a Rafael Melià; el Cristaleria Martínez, per a Josep Albert Aymemir; mentres que els premiats en prosa en castellà foren Javier Díez, Pilar Zapata i Maria Garzón. Ampar Cabrera, Premi Roberto Salvador Moros d'enguany, llig el poema guanyador Enhorabona a tots els premiats, i també a les nostres associacions culturals per la seua llabor en pro de la llengua i la cultura valencianes.
|
|||
Dilluns, 11 Juny, 2012 - 19:45 - 21:00
Lloc:
Sèu de l'Aellva El dilluns dia 11 de juny tenim la Llectura Taller de Prosa que correspon al més de juny. Llegiran Marta Lanuza i Josep Cubells. Ben segur serà un taller enriquidor per la categoria dels participants, aixina que ¡vos esperem!
|
|||
Si fallen els fonaments no hi ha proyecte que qualle o guaixe; quan parlem de temes identitaris alguns mai els veem com una qüestió de noms, crec ben difícil embastar opcions netament contrapostes; ya sé que la lliteratura és capaç, com a regina de l'imaginació, d'intentar o d'inventar estranys companyers de llit i presuposts; macs, fades i enchisers de màgiques pocions o beurages que giren lo negre en blanc, capaç també de crear faules en final feliç a on l'orso juga i es fa amic del salmó, a on la màxima “la llengua és la clau” pot tornar-se eixemple negatiu en el renomenat ¡valencians, tenim la clau! de Vicent Gonzàlez Lizondo que tots sabem cóm acabà. Consens i enteniment tampoc s'avenen en compravenda i sumissió; els eufemismes i les boires no acaben d'emmaixquerar les amagades renúncies; parlem clar, no es tracta de normatives, ni d'accents, ni de la clàssica i empobridora anarquia dels valencians... tractem de si tenim una llengua valenciana independent o si li la baratem a la ya vella i prepotent invasora que renegà de sa mare occitana. Per tot açò i prou més quedem els romàntics que només defenem el dret històric a ser valencians de nació, cultura i llengua; això a pesar dels polítics que hem patit i patim, romàntics bregadors que nos hem sabut adobar el quemenjar i no busquem més benefici que la pau interior d'una consciència neta. Dolen els desencontres com el trencat vol ferit d'un colom roquer o una oronella, pero mal s'avenen l'aigua i el fòc, gossos i gats, raboses i aus de ploma, serps i fardachos, el blau i el vert, els teuladins i els cuquets, el muçol i els ratolins, la coherència i el voler fer-ho tot bo, la llengua valenciana i el català. Sabem lo fosc del pervindre i que junt a nosatres només hi ha treball i esforç en un camí dur i pedregós, encara aixina s'acosta gent nova i jove, preparada i bona gent que no creu cert lo que li ensenyen els del gran dogma, tan escampat com indemostrable sense falsetats. I ací seguim i seguirem, desijant ben de cor lo millor per a tots els valencians pensen com pensen, pero ferms en els nostres convenciments i raons, mentrimentres nos anem fent a miquetes..., una miqueta més vells, una miqueta més trists, una miqueta més frustrats i fracassats, una miqueta més comprensius.
|
|||
Davant l'aparició en una segona época de la revista Lletraferit, acollint part dels treballs en normativa anexionista, la AELLVA, pensant —com sempre— que no és viable escriure una llengua baix el mòle d'una atra, desija manifestar que res té a vore en el nou camí mamprés per l'editora de la revista. |
|||
English
Español