Yo no vull pujar més alt; sino calar més profunt; em pesa el cor ab raïlsdel pensament més fecunt. No m'importa deixar l'airedel fàcil alé concísvull escarbar en la terradel meu perdut paraís. Tot és ferm i treballóscap a dins de mi mateix, pero les ales no em creixensi la voluntat no em creix. Per això vaig cara al fondode l'amorós sobresalt...¡Quant més profunt podré viure'm, podré morir-me més alt!