Associació d'Escritors en Llengua Valenciana

Si fallen els fonaments no hi ha proyecte que qualle o guaixe; quan parlem de temes identitaris alguns mai els veem com una qüestió de noms, crec ben difícil embastar opcions netament contrapostes; ya sé que la lliteratura és capaç, com a regina de l'imaginació, d'intentar o d'inventar estranys companyers de llit i presuposts; macs, fades i enchisers de màgiques pocions o beurages que giren lo negre en blanc, capaç també de crear faules en final feliç a on l'orso juga i es fa amic del salmó, a on la màxima “la llengua és la clau” pot tornar-se eixemple negatiu en el renomenat ¡valencians, tenim la clau! de Vicent Gonzàlez Lizondo que tots sabem cóm acabà.

Consens i enteniment tampoc s'avenen en compravenda i sumissió; els eufemismes i les boires no acaben d'emmaixquerar les amagades renúncies; parlem clar, no es tracta de normatives, ni d'accents, ni de la clàssica i empobridora anarquia dels valencians... tractem de si tenim una llengua valenciana independent o si li la baratem a la ya vella i prepotent invasora que renegà de sa mare occitana.

Per tot açò i prou més quedem els romàntics que només defenem el dret històric a ser valencians de nació, cultura i llengua; això a pesar dels polítics que hem patit i patim, romàntics bregadors que nos hem sabut adobar el quemenjar i no busquem més benefici que la pau interior d'una consciència neta.

Dolen els desencontres com el trencat vol ferit d'un colom roquer o una oronella, pero mal s'avenen l'aigua i el fòc, gossos i gats, raboses i aus de ploma, serps i fardachos, el blau i el vert, els teuladins i els cuquets, el muçol i els ratolins, la coherència i el voler fer-ho tot bo, la llengua valenciana i el català.

Sabem lo fosc del pervindre i que junt a nosatres només hi ha treball i esforç en un camí dur i pedregós, encara aixina s'acosta gent nova i jove, preparada i bona gent que no creu cert lo que li ensenyen els del gran dogma, tan escampat com indemostrable sense falsetats.

I ací seguim i seguirem, desijant ben de cor lo millor per a tots els valencians pensen com pensen, pero ferms en els nostres convenciments i raons, mentrimentres nos anem fent a miquetes..., una miqueta més vells, una miqueta més trists, una miqueta més frustrats i fracassats, una miqueta més comprensius.