Resenya dels últims llibres de l'Aellva

Autor/s de l'artícul: 

L'Aellva acaba de presentar tres nous llibres que ya teniu o podeu tindre en les mans.

El de les XIX Jornades “Viagers, aventurers i descobridors valencians”, a pur de treball ben fet (en mínims erros humans) és una joya digna de coleccionistes com diu Vicent en el recent Cresolet; l'idea de Paco Tarazona ha quallat en un esforç conjunt d'altíssim nivell: Felip Bens (qui presentà el III volum de l'història del Llevant el passat dijous 25 en l'Ateneu Marítim del Cabanyal), Manuel Bas Carbonell, Vicent Trescolí, Josep Vicent Miralles, Antoni Atienza, el propi Francesc Tarazona, Carles Gener, V.R. Calatayud i Daniel Sala. Nou esmolades plomes de vol llauger per a investigar en fondària i un pessiguet de ficció en les apassionants històries d'autèntiques personalitats valencianes, gens, poc o molt conegudes pero ben estudiades i oferides en esta gran obra d'indefugible llectura i consulta.

Els qui vàrem tindre la sòrt d'assistir ad estes Jornades, en Sant Miquel i els Reis, fruírem d'unes ponències interessants que eren extracte, a temps més o manco medit, del contingut del llibre, ademés de crear diàlec en els autors en preguntats i respostes que nos satisferen amplament. 

L'escritor de l'any 2009, l'amic Juli Amadeu Àrias i Burdeos nos aporta un aspecte nou i enriquidor dins dels molts treballs fets sobre falles, tradicions, etnologia, etc.; “De soca i arrel” naix de l'investigació periodística “in situ”: persones i oficis, màquines i ferramentes, formes de vida i recursos econòmics de moltes famílies en diferents comarques: abellidores entrevistes als artesans creadors; artistes fallers, el Corpus, la Batalla de Flors, els pirotècnics o coeters, els indumentaristes, els Palmitos d'Aldaya, els velluters i teixidors, els mestres orfebres, els espardenyers de La Mata en els Ports, els faixers de Cinctorres i el seu Museu de la faixa (llegint este apartat em vingué al recort el gran jugador de pilota “el faixero de Gandia” junt a les faixes roges o blaves com a element insubstituible en la pilota valenciana), els manters de Morella i Bocairent... arrematant en els poetes festius o satírics (bona mostra en tenim ací) i en els ceramistes dels justament renomenats “Socarrats” de Paterna, la meua pàtria chiqueta. 

Ad este genial treball encara hem d'afegir-li un material gràfic innovador, i a voltes espectacular, que farà d'esta preciositat en format llibre un èxit ben valorat per tot el poble valencià i per cada personage retratat cap a dins i per fòra en el personalíssim estil de Juli; espere i desige que, en conéixer esta obra i naturalment voler-la tindre, l'Aellva es veja feliçment obligada a fer una 2ª edició. 

Per últim parlar-vos del llibre que ya en fa cinc dels clàssics “Recitals Poètics de primavera d'estiu”, el qual arreplega les darreres quatre convocatòries oferides al públic en el Saló d'actes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (per cert que el dilluns 20 de decembre i en l'Ateneu Mercantil es presentarà el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la RACV, dirigit per Voro López); tots sabeu que estos recitals s'iniciaren en El Museu de la Ciutat allà pel 1994, passant pel Saló de Cristal de l'Ajuntament de Valéncia, per l'històric Almodí i els enamoradors Jardins de Monforte:

  • L'edició XIV de 2007 va nàixer d'un preguntat: ¿Tot el mal vingué d'Almansa?.
  • L'edició XV de 2008 fon dedicada als 800 anys del naiximent de Jaume I. 
  • L'edició XVI de 2009 commemorà els 100 anys de l'Exposició. 
  • L'edició XVII de 2010 és un cant al Tirant lo Blanch de Joanot Martorell. 

Cronològicament i de la primera a la quarta edició vos detalle els poetes que intervingueren: Ampar Cabrera, Elena Casa, Joan A. Alapont, Anfós Ramon, Josep V. Miralles, Quelo Romero, Obduli Jovaní, Andreu Tintorer, Ferrando Martínez, Roser Lacruz, Juli Navarro, Vicent Lluís Simó, Josep Navarro, Josep V. Chenoll, Emili Ridocci, Donís Martin, Rafel Melià, Josep Ll. Garcia Ferrada, Ernest Olmos, Manolo Navarro, Aureli López, Vicent R. Calatayud, Ricart Folgado, Josep A. Aymemir i Ampar Àlvarez.
 
Ya com a remat final un sentit prec: feu-vos de l'Aellva si sou escritors, jóvens escritors sense obra publicada o com a colaboradors... i feu-ho córrer per a que s'apunte més gent, la nostra bona gent; volem compartir la coherència, el positivisme i el valencianisme de construcció en tots els valencians d'esme o trellat que vullguen seguir sent-ho... i volem compartir el ser coherents en eixe grapat d'admirats amics que s'han entossudit en chicotets problemes que mai haurien d'haver naixcut entre els qui amem, com ells i nosatres, la Raó de Raons, la Llengua Valenciana viva, culta i independent en moltíssims, massa pocs o els justs accents. Tots li ho devem a VALÉNCIA “que nos vol vore units i germans” com diu la Cançó de Lluita.