Lexicografia valenciana en les primeries del s. XX

Ademés del vocabulari de monosílaps publicat en 1915 per Jogim Martí i Gadea, en el primer terç del sigle XX a soles hi ha dos aportacions resenyables per a la lexicografia valenciana.

La primera d'elles és el Vocabulari ortográfic valenciá castellá publicat pel Pare Lluís Fullana i Mira (1921). Se tracta d'un vocabulari que volia refermar la reforma ortogràfica que encapçalaven el Centre de Cultura Valenciana (actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana) i Lo Rat Penat a través de Fullana; l'obra arreplega bona cosa de les aportacions anteriors en una intenció de valencianitat i de rebuig de les pressions ortogràfiques forànees, pero repetí també erros i no depurà el lèxic no valencià.

 

Els vocabularis ortogràfics de Lluís Fullana i Carles Salvador.

 

L'atra obra destacada és el Vocabulari ortogràfic valencià de Carles Salvador (1933); contrari a l'esperit del de Fullana, avançava en la progressiva catalanisació del model llingüístic del valencià lliterari, on s'havia introduït parcialment la normativa ortogràfica catalana per mig de les Bases ortogràfiques de 1932 que encapçalaven la publicació.