Per la costum condenada
del nostre “pensat i fet”
comence a escriture el llibret
quan l´hora ya està passada.
Jure que cada vegada
que veig cóm m'agafa el bou
donaria fins un ou
perque el temps se detinguera
puix la pressa punyetera
me pot deixar sense sou.
Mira que ya l'any passat
-en la soga al coll com ara-
vaig jurar per Santa Clara
que açò s'havia acabat.
Ho dia de veritat
pero com soc un poc gos
he perdut un temps preciós
fent quaranta bogeries
i només queden dos dies
per traure suc de l'esbós.
He passat en blanc la nit
sense tindre ni una idea
i ni en la musa de Bea
podré concloure l'escrit.
Per lo tant m'he decidit
a emportar-me a l'oficina
davall de la gavardina
amagat el diccionari,
per a 'passar el rosari'
de manera clandestina.
Si es dona conte el meu cap
ya me veig en el carrer
buscant-me en algun femer
la forma d'omplir el pap.
Sé que em tallaria el nap
i el faria a rodanchetes
si em pilla fent decimetes
dins de l'horari llectiu
i com yo m'estime el.... peu
m'arrisque pero en caguetes.
En 'l´open ofice' obert
escomença la batalla
contra la buida pantalla
que és talment com un desert
i encara que soc expert
en rimar com una fona
no m'ix l'idea redona
que m'assegure un bon premi
puix escriure en tant d'apremi
i a més en por, me desfona.
¡Per fi! ¡Ya estic inspirat!
¡Rebotons, quina alegria!
Si em toca la loteria
més no m'haguera alegrat.
Ya tinc el vers del remat
i m'ha eixit de 'fruta mare'
i és que quan yo me dispare
no hi ha rival que em supere
i deixaré molt darrere
a tot el que en mi es compare.
El llibret va com la seda.
Una escena, dos, ..... ¡tinc tres!
Ad este pas en no res
acabe i tanque la veda.
Només l'epílec me queda
on com és acostumat
li faré un prec al jurat
gastant-li un poc la pilota
per a que em fique més nota
i obtinga un premi asseat.
¡Redell! ¡Que ve el Director!
Sens pensar tanque en la creu
mes ¿qué he fet? ¡Mare de Deu!
Per la pressa i el temor
he parat l'ordenador
sense haver gravat l'archiu
i ara em tiraria al riu
puix lo que he escrit s'ha perdut,
aixina que m'han fotut
sens vaselina i en viu.
I per no tindre memòria
me quedaré sense glòria.
Elena Casa i Llàcer