.png){kind=small}
Me pareix que tota la potra que va agafar el PP fon per culpa de que el “Diccionari Normatiu” –editat per la AVL– identifica el valencià com a català. En això només centra l’enfadament. Si se rectificara, a lo millor, ya estarien contents. Poqueta cosa me sembla, perque el món valencianiste no se sent amoïnat solament per eixe fet. Pijor és que se seguixca donant “català” en llibres de “valencià”. Lletra que l’estem patint oficialisada des de l’any 1998 –i ne van ya 16– quan Pujol obligà a Aznar a crear dita Acadèmia i Zaplana la feu realitat. Aixina que deixem les borinotades a un costat. Anem, d’una volta, al gra. ¿A ón s’ensenya el català hui en dia? En totes les escoles de la comunitat. ¿I en ningun atre lloc es fa reclam d’eixe idioma foràneu? Sí. Perque aixina és com redacta l’administració valenciana, i ni s’alarma ni canvia. Peguen, si no, una lleu ullada quan els aplegue una notificació de l’alcaldia, de la policia o de qualsevol estament oficial nostre. O miren llibres d’este o de l’atre colege –públic o privat– i voran quànt viu està el català i quànt rar trobar-te en rondalla o expressió que siga casolana. Yo he fullejat més d’un llibre escolar. Els del Patronat de Sant Jaume Apòstol de Moncada, els del CEU Sant Pau, els del colege Alemà, els del Guadalaviar... tots tenen solfa catalana, siguen de llengua, geografia, ciències naturals... ¿I per açò tampoc s’escaroten els del PP? Vegen este retall que m’envia un amic –Xavier Gimeno– i me diu que l’ha tret d’un llibre de text del colege Nª Sª del Carme, d’Aldaya: “La nena entremaliada se li va acostar, li va fer pessigolles a les orelles, li va clavar un petó a la cara i li va dir: –T’estimo, ximpleta.” ¿S’haurà enterat l’alcaldesa d’eixe poble que crec que és del PP? ¿Se sentirà, al llegir-ho, un poc enujada? No crec. Sent yo mestre en 1983 –i Lerma en la Generalitat de president– ya veïa llibres de BUP, en les aules, en els que ballaven sardanes i mentires, més que albades i veritats. Allò fon el principi; lo d’ara, el resultat. PP, vos ho pregue, per favor: feu manco soroll i més valencianitat.
Artícul publicat en Las Provincias el 13 de febrer de 2013. Manuel Casaña és escritor i columniste.
|
|||
English
Español