Associació d'Escritors en Llengua Valenciana

Monuments, música, poetes, l'Ofrena, mascletaes, despertaes, Nit del fòc, trages, bunyols, aigua de Valéncia, paelles, carrers al bull, ulls de somriure cridaner, plors d'emoció o d'esglai pel tro inesperat, besos apassionats o només carinyosos, gent viva en una ciutat vivíssima i oberta, negocis improvisats i comerciants feliços per traure la pancha de mal any, festa per a tots compartida sense pells ni races diferents, jorns eixemplars d'abraços, voluntat d'enteniment i convivència. 

Darrere d'est esclat de carcassa sorollosa, toca en primer lloc la més sentida felicitació pel doble èxit de les Falles 2011; la raó fonamental del bon orage que nos ha dut més ambient de públic que mai i la doble circumstància favorable del nou Ave junt a que sant Josep caiguera en la fi de semana (com crec que deuria “arreglar-se” per a seguit).  

A nivell més casolà parla el títul d'una separació impossible d'entendre per als enamorats dels monuments satírics junt als seus llibrets-notaris en l'explicació i relació de lo que conté la falla, escrits en vers festiu i en llengua valenciana. 

En l'última Tertúlia taller de prosa de l'Aellva realisada en Castellar, nos parlava Ferrando Gil d'eixe divorç enunciat, aclarint els chamarrusquers motius que l'originaven per la manca de comprensió entre Comissió, Artiste i Poeta; m'explicaré: la Comissió contracta a l'Artiste per una banda i al Poeta per una atra; l'Artiste s'escriu els versets o pedaços (rípios) al peu del monument, ell o qui ell designe; el Poeta o poetes fan les explicacions major i infantil i ben a sovint, seguit seguit, no tenen res que vore els versos del llibret en els que la falla li mostra a tot lo món. I no es pareixen ni en rima, ni en mètrica, ni en gràcia ni en res de res. 

Ya entenc que la jagantesca moguda fallera és, en sa grandea, una miqueta destrellatada, pero este desori té una solució ben senzilla que tots haureu pensat abans que yo, encara aixina vos l'oferixc debades. 

Quan la Comissió contracta a l'Artiste/s dels dos monuments fallers, els diu que els versets a peu de falla els faran el Poeta/s, els poetes se comprometen a fer-los sempre a temps, ajustant-se els euros (ben ajustats) en el moment de la firma. 

Naix est escrit per la pròpia constatació vixcuda en la vila de Paterna, quatre falles premiades al màxim i perfectament escrites en sos llibrets, aparegueren en els cartellets a peu de falla més roïns, mal escrits i pijor versats que puguen llegir-se; en l'atra vora, la falla l'Albufera de Catarroja presentava uns versets harmònics i plens d'ingeni i gràcia els qual enllaçaven perfectament en el monument. 

Crec que tot açò pot solventar-se ben fàcilment i ací ve be recordar que la gent de fòra, si té un brinet de cultura entén i pot llegir prou be la llengua valenciana, d'ahí l'importància cap a dins i per als forans de fer les coses ben rebé. De res.