.png){kind=small}
Englantina d'Or en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia (2003).
I
Naixqueres a l'albor de l'alba verge
banyada per la llum d'un sol aurífic
i vares convertir pantans inèdits
en hortes d'un Edén indescriptible.
Naixqueres i al raser de ta grandea
tons fills, que n'eren pocs pero ben dignes,
lluitaren colze a colze per fer pàtria
en contra de malèfiques rapinyes.
Així, Mare Valéncia vares créixer;
i a base de suors i de fatigues
ton nom be s'enfilà cap el blau Éter
brillant com les estreles que més brillen.
Llavors la raça aràbiga envejosa
sos ulls ficà en tes hortes sempre riques
i al colp del punchós ferro dels alfanges,
el frut de la llavor que tu paries,
profanaren sos peus de pell satànica
brandant les seues bròfegues mentires
per fer dels valencians esclaus sumissos
i ateus a l'inculcar-los ses doctrines.
Mes Deu estava ab tu i ab el teu regne
dispost per a defendre en altruisme
ta immensa vida feta de cultures,
la teua terra immersa en les desídies...
I baix la creu humil i lluminosa
un home de Burgos, un Sit insigne,
lliurà la teua image humana i còsmica
al crit obert de pàtria i cristianisme!
Pero en tu persistia l'infortuni;
i de nou te rebliren els estigmes
dels bròfecs serraïns del món aràbic
fonen-te en un braser d'idiolatries.
I Deu tornà de nou a sublimar-te:
i obrint bells horisons de noves brises
un Jaume t'arrancà del maremàgnum
de tota nulitat i servilisme.
Així, baix els seus Furs, justa i indòmita
creixies més i més sentint-te lliure
gojant de l'entorn propi idiomàtic
d'un sigle d'or sens pútrides intrigues.
Pero el temps, ¿saps Valéncia? passa ràpit:
hui pútrits infidels tipo formigues
pels bruts fantasmagòrics interessos
te venen per un plat ple de llentilles.
No gasten l'amarc ferro dels aràbics,
pero usen atres armes partidistes
per vendre l'ambrosia del dolç càliç
que en tu ha tingut relleu des de fa sigles.
No temen que profanen gents estranyes
el sol que els va nodrir en tarongines
en dies dictadors d'injust oprobi
oint els planys de pares, fills i filles.
No et veuen com yo et veig de llum encesa
perque es fals son pretés valencianisme,
ni et veuen com la flor que endolcix llavis,
ni et senten com la flama del pervindre.
Sols busquen del teu si l'argent més fàcil
per més que obrant corruptes t'arruïnen
la dolça idiosincràsia de la llengua
que ací hem parlat des d'époques antigues.
II
Potser mancats d'idees, el crit de les consciències,
d'un somi en flaire a roses no ens haja despertat,
i per meninfotisme porguem les conseqüències
de nostre hipnòtic viure... per una eternitat.
Potser sigam estèrils al crit dels nostres pares
que des del gris sarcòfec tal viure recriminen
per ser muts, sorts, i cegos davant de les mascares
dels qui emulant a Judes el nostre futur minen.
Potser sigam culpables de l'odi que sacseja
la ment del brut que intriga junt al llepó paràsit
que et veuen aura tota: i els descompon l'enveja
fent-nos engolir, àvits, de fel el glop més àcit.
I dic que som culpables per no haver sabut vore
a temps l'aigua fangosa d'un riu de veus abjectes
que per..., nostra desídia, per no haver qui et valore,
van sembrant cismes térbols qual apòstols infectes.
Van obrint un solc agre pels estrats i les aules
sembrant grans verinosos de blat...”idealiste”
adobats en doctrines d'enganyoses paraules
per collir fruits verdosos de suc separatiste.
Van esmolant les garres per sagnar la concòrdia
dels que units ans estàvem sens quimèriques trames
fomentant en tes branques, sens vergonya, discòrdia;
conduint a la meta sons proyectes infames!
Perque encara que signen un consens ortogràfic
tu saps quins són, quins minen, mercé l'argent del nort
els fonaments històrics del teu regne seràfic
comprant cervells raquítics per a portar-te a l'hort
Davant d'açò em pregunte si es que acàs ya no és hora,
si hem fet tart per combatre tan endèmics perills,
si hem perdut la batalla contra el fanc que ens devora
per, a temps, no inculcar-los quant vals, a nostres fills.
¿Deixarem, puix, s'apague d'ínclits hòmens la flama
que a crit obert va fondre ta màgica bellea,
per a ser un satèlit sens llum pròpia ni fama
per carir d'un Jaume o un Sid o un Vinatea?
No ho crec, Valéncia dolça: Tinc fe en Deu i en els hòmens
que encara l'epidermis els bull per lo més sacre;
que encara per les venes no els solca suc d'abdòmens
i potser se desperten, i ocórrega el milacre
de vore´t brasa fèrtil pel bes de l'energia
i a crit obert arrasen com foc de cent volcans,
a aquells que nos manipulen per l'or i la falsia
i no es mereixen, mare, cridar-se valencians!
III
Baixa un himne del blau per als qui veuen
que sol en tu somiant, són espirit,
descansa ideològic perque creuen
en tu i en el teu Regne haver complit.
Sonen cants de llaor que estupefacte
escolta el poble, ahir universal,
pensant, ilús, la porga d'un nou pacte
te sanege la llengua de tot mal.
Ignora que eixe mal podrint rossega
com un càncer maligne dins la ment
pel verí del qui intriga i el qui et nega
sense por de causar-te sofriment.
Ignora seguirà de forma cauta
la bròfega termita des del cau
minant les opinions de gent incauta
que es mostra indiferent... perque vol pau
Mes tinc fe en un demà d'idees franques
on les generacions al breu conjur
a crit obert extirpen nostres branques
el càncer endenyós del teu futur.
Tinc fe per escoltar les veus sinceres
dels cors que baix ton pali han vist la llum
i oberts a lluminoses primaveres
t'ofrenen de la rosa el seu perfum.
Tinc fe per vore't fer dels antics baumes,
que sempre embolicaren els confins,
breçol de novells Sits i novells Jaumes
que lluiten per obrir-te nous camins.
Camins que cridaran als borts que et venen
que el nostre mur de fe no el passaran;
que tens el patri amor dels qui et defenen;
i que ta mel en flor no la vendran!
Llavors sabran fer front a injusts oprobis,
(que han de seguir sorgint en amargor),
fent seua, sens resar “l'hora pro novis”
la consigna de Pàtria, Fe, i Amor.
Llavors a un crit unànim, de l'inòpia
podré vore'ls eixir lliures i ufans
brillant com brilles tu, per gojar pròpia
la glòria de sentir-se valencians!
Seran per al floronco que enverina
la pell que hui te nafra l'horisó,
el bàlsem milacrer de qui domina
del seny la veritat i la raó!
I en eixa Fe i creència, que és absurda
per a gent que no creu en res hostil,
encara d'una forma tosca i burda
mon ser descansarà seré i tranquil,
perque sé que la veu de la consciència
al fi haurà despertat els jóvens pits
i a Crit Obert seràs, de nou Valéncia,
la Valéncia dels Jaumes i dels Sits!!
|
|||
English
Español