.png){kind=small}
(Gran sonata de la pàtria, 1981). Yo... Tu... ¡No sé per qué no tots! Cert... Cru... ¡No sé per qué no tots! Signes i crits, ¡raïls cara als rebrots! ¡No sé per qué no tots units! ¿Quí mesura l'abast de cada vènia? S'estremix el procés de les cintures en les rodes secretes de la sénia que buida les paüres... Els polsos nos reconten tot el curs i l'egua indessifrable dels sentits nos reclama esperons sempre segurs. Presentint l'imminència se nos cau entre els dits el braçat enervat de l'ingerència. La voluntat capgirarà els meandres feta un raig contrastat des del tarquim quan ya no pot bastar el ser seré. Nos aglomera un most d'igual raïm que nos mena a l'espill de les calandres... ¿i encara en crits el crit?... Pero, ¿per qué? ¡No sé per qué no tots! ¿Cóm...? ¿Quins...? ¡No sé per qué no tots! Flors... Brins... ¡No sé per qué no tots! Punts i zènits, ¡músculs des dels changlots! ¡No sé per qué no tots units! Si nos junyim valents i de puntetes i el dit greu nos travessa la proclama, es per tal que el silenci done dretes la sendera i la rama. Pero en l'illa de l'home entre assucacs, hem d'admetre l'eixemple del pomell i obeir un conjur subtil d'escacs. Si la sorpresa es rapte i l'instant és dardell, ¡la veritat no accepta qui la capte! Un estremiment fèrtil nos vindica fets perfum en la xàrcia dels tufs de les vicissituts contra l'alé, perqué hem endevinat el goig dels bufs allargats a la creu que nos implica... ¿i encara en rius la mar?... Pero, ¿per qué? ¡No sé per qué no tots! Fe... Curs... ¡No sé per qué no tots! Alts... Purs... ¡No sé per qué no tots! Rems i glatits, ¡compàs fidel als brots! ¡No sé per qué no tots units! |
|||
English
Español