.png){kind=small}
Aixina, rotundament, rebugem la proposta de valencianisació del nom de la nostra mare, la nostra pàtria: l’identificació que nos fa poble. Perque mentira és forçar cap a una fonètica catalina, pretenent valencianisar, lo que mai se pronuncià com volen que s’escriga els polítics de tanda: com ho diuen en les Rambles, accentuant al contrari la e (È) i obligant al llector a obrir la vocal, que ací no obrim. L'accentuació és ajuda que fa viable l'expressió escrita, partint de la veu. Ve de costum i evolució. Dins d’açò observem que el substantiu Valentia, nom romà del que prenem mòle i caràcter, evolucionà posant en la e accent agut (É) i aixina pronunciem els valencians, únics amos de la llengua. En valencià se deu escriure VA-LÉN-CI-A. Els castellans, en sa pròpia mida silàbica escriuen correctament VA-LEN-CIA i els catalans, per sa fonètica VA-LÈN-CI-A. No hi ha cap raó gramatical, ni llògica i manco pseudopatriòtica per a seguir mantenint un acatalanament oficial, com en els últims temps patim. Pijor serà que atenten contra la llibertat d’expresió, obligant-nos a escriure en contra de la fonètica valenciana, de la verdadera norma valenciana, solament per impostura dels dictats de l’institut català al servici del qual pareix que deu girar tot. Digam prou. Regits per clans polítics que van a lo seu, adoctrinats per endogàmies universitàries mercenàries i deixats dur pel caràcter gens reivindicatiu del nostre poble, ya no podem recular més. Lleis arbitràries van contra natura. Se palpa que el personal no vol saber res d’anexionismes i recela de cóm se nos fagocita i s’encabestra als nostres chiquets, pretenent ficar odi i revancha com en Catalunya i el Nort, per tal d’administrar un futur caos, en el qual fer colònia, de gent útil i treballadora, festiva i conformada, ¿desarraïlada i catalanisada? Publicat en Las Provincias el 28 de març de 2016
|
|||
English
Español