La mort de la poeta deixa un gran buit en la nostra lliteratura

Un servidor tingué el privilegi de presenciar en directe la seua llectura del poema “També és amor”, guanyador de la Flor Natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat en 2014, davant de l’auditori del Teatre Principal. La força expressiva d’una dòna menuda pero valenta en veu, en gest i en mensage; d’una poesia sentida i austera, directa i complexa, en tècnica depurada, com a bona matemàtica que era.

Aquell memorable poema relatava la relació sentimental entre dos dònes: una composició gens ‘jocfloralesca’ a l’estil supostament tradicional ‒puix la Flor Natural premia el millor poema de tema lliure, sense cap de condicionant‒ pero ben impregnada d’un Amor que tampoc coneix d’imposicions, i que seduí al jurat.

Alguns notables guardons anteriors (com la Viola d’Or en 2008 o el Roberto Salvador de Paterna en 2010) havien anunciat l’èxit, que repetiria en l’Englantina d’Or, en “Vullc dir-te que te vullc”, que guanyà en els Jocs Florals ‘de l’exili’: els celebrats en maig de 2018 en el Teatre Olympia, davant la negativa de la Diputació de cedir el Principal a Lo Rat Penat. Una Englantina que la convertí en ‘Mestra en Gai Saber’, apadrinada per dos grans com Joan Antoni Alapont i Donís Martin, i en l’eterna complicitat d’una atra poeta, Ampar Cabrera, en la que sempre compartí alegries i tristors.

Aixina era Elena. Una atípica escritora ‘de ciències’ que canalisà les seues qualitats lliteràries a través de la seua volguda comissió de Cervantes – Pare Jofré, de la que fon fallera des de 1981. Diverses colaboracions lliteràries feren vore ‒ad ella i al seu inseparable marit, Paco Alandes: ungla i carn‒ que en la seua ploma hi havia molta i molt bona fusta lliterària per tallar.

Sent el seu home president de la falla, Elena escrigué el seu primer llibret en 2006, obtenint el primer premi Raül Alapont en la secció Novell. Des de llavors, vintinou llibrets, tots ells premiats, dels quals tretze en premi extraordinari, demostraren la seua habilitat poètica, adobada en una fina retranca sempre necessària en lliteratura festiva.

En narrativa nos deixà una única obra: l’excelent novela “L’arrel perduda”, escrita en motiu d’haver segut nomenada Escritora de l’Any 2011. En una charrada que donà als alumnes del curs de llengua valenciana en l’entitat El Piló de Burjassot, relatà tot el procés d’escritura d’una història basada parcialment en fets reals, en un argument milimètricament portat a la perfecció per la seua permanent autoexigència.

L’afany de conseguir l’excelència, de defendre a Valéncia, a lo valencià i a la llengua valenciana, encara que no fora el seu idioma matern: quàntes lliçons nos donares, Elena, en la lliteratura i en la vida. Sempre en el nostre recort.

Publicat en Las Provincias el 29 de maig de 2022