L’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (Aellva) va nàixer per a enaltir la pròpia llengua i sobretot per a fomentar la publicació d'obres lliteràries en el nostre idioma, com a testimoni viu del vell i bell romanç valencià. 

Els seus associats, prop d’un centenar, tenen abundants obres publicades en esta llengua en la que senten, parlen i escriuen, seguint la normativa de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, també coneguda com a Normes d’El Puig. La nostra entitat organisa cada cinc anys i té registrat el “Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana”, el qual va per la sexta edició.

Tristament i per un pacte polític contra natura per a deixar sense identitat al poble valencià, s’inventà la AVL en uns teòrics objectius, mai complits, de millorar la genuïna llengua valenciana i resoldre el conflicte llingüístic. Fa pocs dies esta neoacadèmia ha acabat de completar el seu pla establit, a través d'un pacte que reconeix la subordinació de lo que ells nomenen "valencià" a la llengua catalana, com també la subordinació de la pròpia AVL a l’Institut d’Estudis Catalans.

No podem comprendre cóm la novella entitat oficialisada per interessos polítics s’unix en atres dos (de Catalunya i Balears) per a desdibuixar la nostra personalitat llingüística i afonar-nos en l’oblit, baix una normativa comuna que la praxis i l’identitat rebugen. 

Un pacte que condena a la desaparició a les versions estandardisades segons un model valencià clarament caracterisat i genuí, substituït pel català oriental i barceloní, que reforçarà la pèrdua d'autoestima dels valenciaparlants en el seu idioma. Pensem que en tal supost, la AVL i els seus membres, que cobren bon sòu de les arques valencianes, estan de més, en i per a vergonya dels valencians.

Pensem que l’història i l’amplíssima documentació del Regne de Valéncia, junt als testimonis dels clàssics del nostre Sigle d’Or i d’intelectuals valencians i del restant d’Espanya, aixina com els moderns estudis científics de llingüística descriptiva i sociollingüística, han de ser referents d'eixa valencianitat de Nació, Cultura i Llengua que nos reconeixen el nostre Estatut d’Autonomia i la Constitució Espanyola. 

Des de l'Aellva rebugem estes accions, que posen en evidència que el conflicte per l’idioma, encara que hagen tractat de dir-nos per activa i per passiva que estava resolt, seguix ben viu. La mateixa actitut entre els membres de la AVL, en quatre vots discrepants, ho posa de manifest. No volem res de ningú. Simplement que nos deixen tranquils en lo nostre i que torne una pau entre comunitats veïnes que mai se degué trencar per ambicions i política. Com deixà escrit el filòlec Lluís Fullana i Mira: “cascú que es conforme en lo seu”.