Com estava anunciat, el diluns dia 14 se celebrà en la nostra sèu la tertúlia-taller de prosa programada per ad este més de juny. En esta ocasió, els escritors protagonistes del taller eren Ferrando Martínez i Ampar Àlvarez, qui llegia en ell per primera volta. 

Ferrando Martínez, Maria Jesús Coves i Ampar Àlvarez, en l'inici de l'acte.  

En primer lloc, Ampar Àlvarez demostrà en Una atra nit a la lluna de Valéncia un gran domini de la prosa poètica en la seua primera incursió en el relat curt. Una dòna maltractada i en un trauma soterrat, i un home que coneix el seu terrible secret, són els protagonistes d'un relat introspectiu, fosc i bell al mateix temps, que nos sorprén en un final inesperat.

Ferrando Martínez, per la seua banda, nos oferí en Esvarons una metàfora llúcida que parla de sinceritats i infidelitats en la seua parella d’un home, a voltes usat, a voltes triumfant entre les dònes. El relat barreja —sense oblidar els aguaitons dropos i sensuals— els convenciments dels sentiments purs en l’entarquimada consciència creixcuda a pur de mentires fins al desenllaç: una insospitada i inevitable redenció de tast moral, pero al mateix temps plena de tendrea.